Les gelades de principis d’abril de l’any 2022 han tingut – tindran – un gran impacte en la producció de fruita de la regió agrària de Lleida. Són fredorades que poden passar, no són atípiques, però en aquesta ocasió durada i intensitat han estat demolidores per la resistència de la flor o del fruit recentment format. La quantia dels danys revela també la gran expansió de la fructicultura en els darrers anys, l’especialització de les terres de Lleida en arbres fruiters concrets i la gran cadena agroalimentària – i econòmica – que depèn d’un fenomen meteorològic molt físic. Inevitable? Quines podrien ser les tecnologies a utilitzar per evitar aquest estrall?
Certament, la climatologia de les terres de Lleida és força coneguda i aquests fenòmens ens recorden que ens situem en una zona de clima continental on els canvis primaverals poden ser intensos i provocar danys que poden malmetre una floració sencera, tota una campanya. Acceptació d’aquesta realitat, per una banda. No estem ni a la costa mediterrània ni en una illa balear. I la presència de freds siberians de baixa recurrència no és tampoc desconeguda en els nostres paisatges d’oliveres. Tenim el que tenim pel que fa a la climatologia. La tendència sembla orientar-se cap a una intensificació dels fets climàtics perjudicials.
Podem endarrerir la floració mitjançant la selecció genètica? Sí. Ho hem vist amb les noves varietats d’ametller. Però encara el fred, enguany, «ha atrapat» flor i petits fruits. Podem instal·lar sistemes anti-gelada? Allà on s’han pogut instal·lar han estat, sinó eficaços al 100%, probablement útils en espera de la constatació dels resultats en les pròximes setmanes (reg anti-gelades, ventiladors, sistemes d’escalfament…). En alguns casos es podran aplicar productes que podran tenir un efecte de recuperació del fruit. Finalment, algunes zones arrecerades, poques en aquesta ocasió, amb exposicions privilegiades potser s’hauran escapat del fred. En darrer terme el sistema d’assegurances com a inevitable solució en un marc de suport ben comprensible, en un context de protecció d’una activitat econòmica exposada als elements atmosfèrics.
Que podria aportar – encara més – la tecnologia agronòmica? La recerca i l’aplicació de noves idees no pot defallir. Imaginem possibles sortides. Per exemple una certa adaptació clima/espècie que no per evident es pot deixar de banda. Aprofundir en la recerca genètica, més resistència intrínseca al fred o endarreriment fenològic. Potser caldrà pouar en els bancs de gens d’espècies/varietats resistents. Generalitzar sistemes anti-gelades, potser sensoritzar les parcel·les per concentrar les accions en les zones que marquin més risc. Potser una bio-diversificació que doni més equilibri global front a la presència de poca variabilitat i creació d’un mosaic més divers. Potser introduir alguna espècie que tingui una major resistència específica. Potser nous productes que puguin donar un extra nutricional o de protecció a les plantes. I també, per què no, que els ciutadans del nostre país donin un reconeixement i apreciació de la producció local del país, que revalorin la producció d’aquestes terres. Adquirir fruits del país va més enllà del consum rutinari i de les aportacions sensorials i nutritives del fruit. És també l’expressió material de suport a un ecosistema de producció que garanteix el subministrament d’aliments, conservació del territori, imatge de marca i, fins i tot, interessants oportunitats turístiques.
Miquel Aran
