Promoure una agricultura sostenible és el segon dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030 de Nacions Unides)
“Assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d’aliments i aplicar pràctiques agrícoles resilients, que assegurin un increment de rendiment i producció, contribueixin al manteniment dels ecosistemes, enforteixin la capacitat d’adaptació al canvi climàtic, a la sequera, … i millorin progressivament la qualitat del sòl” és una meta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, concretament de l’ODS 2. Així mateix, els ODS 6 i 14 fan respectivament referència a una gestió de l’aigua sostenible i a la prevenció de la contaminació de l’aigua marina deguda a pràctiques agrícoles incorrectes.
Si no fos pel regadiu, la vegetació al voltant de Lleida seria absolutament diferent, semi-desèrtica i estepària. El paisatge actual de l’Horta és conseqüència d’un maneig històric de l’aigua per part dels seus agricultors. El clima de Lleida és semi-àrid, amb un període sec, de pluviometria escassa i irregular. La radiació solar és abundant i permet a les plantes un gran potencial fotosintètic, i per tant de producció, sempre i quan disposin d’aigua. Al mateix temps, els sòls existents, de qualitat variable, han permès ser històricament la base de la producció d’aliments de la ciutat. El regadiu, combinat amb el clima, els sòls i el maneig agrari han estat la base de l’agricultura que ha donat nom a l’Horta de Lleida. Regar ha permès un ventall de cultius, amb unes produccions abundants, diverses i de qualitat.
El regadiu de Lleida és molt antic. Possiblement a l’època romana ja hi havia canals destinats a la irrigació. La tecnologia ha evolucionat al llarg dels segles gràcies a l’aprenentatge i la millora contínua per part dels agricultors. El maneig del reg demana tecnologia i saber fer: preparació i anivellació del terreny, drenatge, dosi d’aigua i freqüència de reg. Aquestes darreres dècades, la tecnologia ha fet progressos espectaculars i l’Horta de Lleida està immersa en aquesta transformació: reg a la demanda, degoteig localitzat, aportació eficient de nutrients amb l’aigua de reg (ODS 14.1), ajustament de les dosis, programació i automatització (ODS 6.4). Finalment, aquests regs ben gestionats han permès millorar la qualitat original dels sòls de moltes partides de l’Horta (ODS 2.4)
Cal pensar evidentment en tota l’obra d’enginyeria que representa la captació d’aigua, la canalització i la clamor. I també en el sistema necessari de regulació jurídica i d’organització de la disponibilitat de l’aigua per institucions antiquíssimes, actualment comunitats de regants (ODS 6.b). Recordem igualment els canals de l’Horta que es destinen a la producció d’energia elèctrica. Ara mateix, l’Horta de Lleida és un tramat de canals, sèquies i braçals, clamors i basses, amb cultura i llenguatge associats.
L’emplaçament de Lleida és privilegiat. Davant de la Paeria passen les aigües de rius que provenen dels Pirineus, des de la Maladeta Oriental fins a la Cerdanya. Aquesta aigua ha estat l’origen de l’Horta de Lleida i del desenvolupament econòmic d’una ciutat caracteritzada per la seva regió agrícola. Les caminades per l’Horta d’aquests mesos han permès que la ciutadania redescobreixi les seus cursos d’aigua. Uns cursos que durant segles i dècades han treballat per a objectius com els de l’Agenda 2030. I els progressos tecnològics actuals ho estan fent intensament.
Dra. Astrid Ballesta i Remy, professora de l’ETSEA-Campus Agroalimentari, Forestal i Veterinari, Universitat de Lleida
