Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats
Comissió Europea proposa, per al 2030, que el 75% dels sòls siguis sans, pensant en la salut dels aliments, de les persones, de la natura i del clima.
El 14 d’abril de 2020, quan feia un mes que la Covid-19 estava fent estralls a Europa i arribava als Estat Units, el professor Rattan Lal, expert en Ciència del Sòl, Premi Nobel de la Pau en nom del Intergovernmental Panel on Climate Change (2007), Dr Honoris Causa per la Universitat de Lleida (2018) i Premi Mundial de l’Alimentació (2020), recordava que els sòls (i el seu maneig) són un recurs global per a producció d’aliments i la seguretat alimentària, un recurs preciós que cal protegir. També recordava que un maneig dels sòls sostenible és essencial per assolir l’ODS 2, l’ODS 3, l’ODS 4 l’ODS 13 i l’ODS 15. 3.
És previsible que els efectes de la Covid19 perjudicaran el progrés en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a l’Agenda 2030. En aquest context, Rattan Lal recomana focalitzar l’atenció en la restauració i el maneig dels sòls (ODS 3-Salut i benestar i ODS 15-Vida dels ecosistemes terrestres) i introdueix el concepte de “salut dels sòls”. Insisteix en què la salut dels sòls, de les plantes, els animals, les persones i el medi ambient són indivisibles, d’aquí la necessitat de protegir els sòls per avançar en l’assoliment de l’ODS 3 i d’implantar mesures a nivell internacional.
Amb el lema “Cuidar els sòls és cuidar la vida”, la Comissió Europea es proposa, per al 2030, que el 75% dels sòls siguis sans, pensant en la salut dels aliments, de les persones, de la natura i del clima. La Comissió recorda que uns sòls saludables proveeixen aliments i altres productes agrícoles, asseguren una aigua neta i la biodiversitat. Però a més poden ajudar a la frenar el canvi climàtic o a ser més resilients en front de successos climàtics extrems.
Les condicions dels sòls estan al cor de les noves polítiques europees i dels ODS de l’Agenda 2030. Monitoritzar el seu estat, mobilitzar inversions, animar a polítiques que evitin l’exportació de males praxis, l’Horta de Lleida en pot ser un exemple: una agricultura no excessivament intensiva, una bona gestió dels inputs, un respecte per les rotacions, explotacions diversificades que faciliten la distribució del treball al llarg de l’any i l’estabilitat laboral, protocols de Producció Ecològica, Integrada, l’especificació de zones vulnerables,….. Els sòls de Lleida són un recurs preciós en qualitat per les seves característiques originals i assolida per els agricultors, en proximitat a la ciutat i pel seu emplaçament. Però són fràgils, han necessitat segles de treballs dels agricultors per assolir la qualitat actual. No podem en hores destruir-los!
Ho han de tenir en compte agricultors, científics, empresaris i consumidors. S’han de combinar polítiques de protecció dels sòls, recerca, innovació, formació i recomanacions, així com demostracions de bones pràctiques de maneig dels sòls. No seria el moment per a la creació d’un Living-Lab?
Dra. Astrid Ballesta i Remy, professora de l’ETSEA-Campus Agroalimentari, Forestal i Veterinari, Universitat de Lleida
