ODS.6. Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones
ODS.14. Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolu
L’aigua és un recurs limitat i insubstituïble, fonamental per a la vida al planeta i el benestar de les persones. Gestionar-la de manera eficient i equitativa pot ser un repte per a un desenvolupament sostenible. L’ODS 6 reclama, entre altres, aquesta gestió sostenible.
L’agricultura és sovint acusada de ser un gran consumidor d’aigua (70% a nivell mundial, amb quantitats variables segons les regions). En ser un recurs limitat, l’agricultura té la responsabilitat de controlar-ne el consum. Alhora, el regadiu garanteix un augment substancial de les collites, una millora de la qualitat i, sobretot, permet cultivar plantes que sense aigua no podrien créixer.
L’aigua ha estat i és fonamental per al desenvolupament socioeconòmic d’una regió. I l’Horta de Lleida n’és un bon exemple. Malgrat l’aridesa del seu clima, els regadius implantats al llarg dels segles han transformat l’Horta en l’espai agrari ric i productiu que és ara. Els coneixements i els progressos tecnològics acumulats al llarg dels anys han comportat millores importants en l’eficiència dels sistemes de reg, millorats actualment amb l’ús de tecnologies que permeten ajustar la dosi d’aigua a les necessitats de la planta. Es podria dir que abans de l’adopció de l’Agenda 2030, l’agricultura lleidatana ja s’aliniava a la meta 4 de l’ODS 6.
Així com l’Horta s’ha beneficiat de progressos tecnològics en matèria d’eficiència de l’aigua d’altres països de la conca mediterrània, té ara la responsabilitat de transmetre la seva experiència a zones geogràfiques allunyades i ajudar-les a assolir una gestió eficient de l’aigua agrària, com demana l’ODS 6.a.
D’altra banda, l’ODS 6.3 reclama millorar la qualitat de l’aigua i reduir-ne la contaminació. Al mateix temps, l’ODS 14.1 demana prevenir la contaminació del mar per un excés de nutrients. L’adobat nitrogenat que fàcilment passa a les capes freàtiques, l’excés de fòsfor que pot malmetre les masses d’aigua (eutrofització) i l’equilibri marí, alguns pesticides que es poden acumular al sòl i posteriorment a l’aigua de drenatge (al riu i al mar), són tots factors de producció dels sistemes agraris necessaris, però que cal racionalitzar. Ajustar les dosis a les necessitats reals, respectar les rotacions de cultius, implementar sistemes de protecció integrada o ecològica i recuperar biodiversitat són mesures que s’han anat implementant al llarg dels darrers anys. Els nombrosos estudis duts a terme pels grups de recerca de la Universitat de Lleida, de l’IRTA o les normatives aprovades per les diferents administracions han permès una reducció de les dosis i ajustar els moments d’aplicació al moment adequat. Queda, però, encara recorregut a fer per assolir un ús racional d’aquests inputs d’origen agrari i reduir-ne la presència a l’aigua dels rius. Unes metes conjuntes dels ODS 6 i 14 per als quals cal treballar.
Dra. Astrid Ballesta i Remy, professora de l’ETSEA-Campus Agroalimentari, Forestal i Veterinari, Universitat de Lleida
