Aconseguir que les ciutats siguin inclusives, segures, resilients i sostenibles és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, concretament de l’ODS 11.
Aquests dies de progressiu desconfinament, molts lleidatans i lleidatanes poden sortit de casa per passejar i tenen l’oportunitat de descobrir espais de l’Horta de Lleida que desconeixien. Coincidint amb la primavera, moment on el paisatge lleidatà és particularment amable i atractiu, i després d’una primavera especialment plujosa, poden observar l’explosió de la vegetació, les diferents tonalitats de verd, les sèquies de reg, el cant dels ocells, les olors de l’herba dallada…una experiència singular i ara revalorada. L’Horta, aquest espai que envolta la ciutat, ofereix els seus racons als seus habitants que, en la situació crítica actual, són potser particularment receptius. Les passejades permeses han demostrat als ciutadans que l’Horta ha estat sempre al seu abast, i potser menystinguda per activitats més multitudinàries o per fugides a la platja.
Lleida és una ciutat de dimensions sostenibles que asseguren que l’Horta és a molt poca distància, a peu (!), de qualsevol punt de la ciutat. Aquesta distància permet l’accés per a tothom a espais verds segurs, agraris o semi-naturals i inclusius, una de les metes de l’ODS 11 (11.7). La proximitat de la vegetació n’assegura un reduït impacte ambiental, bon punt de partida per a l’assoliment de l’ODS 11 (meta 11.6) amb una particular atenció a la qualitat de l’aire.
Els paisatges que ofereix aquesta Horta són diferents segons si es camina o es va en bicicleta, si se segueix el Segre cap a Sud o cap a la Mitjana o si les passejades són al llarg de l’entramat de canals i sèquies que li donen tota la seva personalitat. Potser és el moment de prestar més atenció a aquests obres hidràuliques, obra dels avantpassats i millorades durant segles, fins l’actualitat. Són un patrimoni de l’Horta, formen part dels seus paisatges agraris i, gràcies a l’aigua que aporten a un clima àrid, permeten l’entorn natural del que es pot gaudir i que cal protegir i salvaguardar, una altra de les metes de l’ODS 11 (11.4).
Poques ciutat tenen un espai tant singular. L’Horta de Lleida, descoberta per alguns, redescoberta per a altres, és l’àrea periurbana que demana també un esforç de reconeixement per el seu paper ambiental (ODS 11.a) i de recolzament perquè la ciutat participi en un ús eficient dels seus recursos o en la mitigació del canvi climàtic (ODS 11.b). L’Horta de Lleida parteix d’un bon punt per a un millor assoliment de l’ODS 11 de l’Agenda 2030.
Dra. Astrid Ballesta i Remy, professora de l’ETSEA-Campus Agroalimentari, Forestal i Veterinari, Universitat de Lleida
